L'origen i creixement d'Emporion

La Medirerrània occidental era ja freqüentasa als S.IX i VIII aC pels fenicis, que van anar per l'abundància de metalls. A occident van fundar diverses colònies: Gadir (Cadis), Màlaca (Màlaga) i Cartago. El seu comerç incloïa tota la costa mediterrània però més tard l'actual Catalunya va ser visitada, a més, pels etruscos.

El geògraf grec Estrabó (XIV, 2, 10) aporta la dada que Roda (l'actual Roses) va ser la primera fundació dels grecs a Ibèria, anterior al 776 a.C., però, tot i que s'han trobat restes d'un establiment grec, han estat datades a partir del segle V a.C. Fins ara el jaciment amb més antiguitat datat arqueològicament és Empòrion, la fundació del qual s'inscriu en el moviment colonial que va dur a terme Focea, una ciutat grega de l'Àsia Menor que a partir de l'any 600 a.C. va emprendre l'expansió colonial més tardana i més occidental de la Grècia arcaica.

Amb la fundació de Massàlia i Empòrion els foceus van colonitzar les costes de la Provença i de Catalunya i més tard fundaren Alàlia a Còrsega i Elea a la Itàlia meridional. L'economia de Focea i de les seves colònies es fonamentava en la pràctica de la emporía: els foceus actuaven d'intermediaris entre les civilitzacions mediterrànies i entre aquestes i els bàrbars, principalment de la península Ibèrica i de la Gàl•lia, amb una economia i una cultura menys desenvolupades. Massàlia, fundada cap al 600 a.C., esdevindria la principal colònia focea, sobretot pel comerç que es feia a través del Roine amb el centre i el nord d'Europa.

El creixement demogràfic i urbà d'Empòrion de la segona meitat del segle VI a.C. va culminar al segle següent amb la construcció d'una gran muralla i la creació d'institucions civils per a una comunitat que ja s'identificava amb el nom d’Emporitaí. Paral·lelament la seva influència econòmica es va estendre per tota la costa des del sud del Llenguadoc fins a sud-oest de la península Ibèrica. En un estadi posterior, iniciat en algun moment del segle V a.C., és possible que alguns foceus s'establissin a la costa valenciana, sigui com a particulars en comunitats indígenes com Sagunt, sigui en les petites factories a les quals podrien correspondre els topònims grecs Hemeroscopèon, Alonis i Acra Leuce, citats per les fonts antigues, i que no han estat descobertes ara com ara per l'arqueologia.