La
transmissió de la literatura llatina es feia en un primer moment mitjançant el
rotlle de papir, però després, com Egipte tenia el monopoli del pergamí, els
habitants de Pèrgam van inventar el pergamí que estava fet de budells.
Aquest
pergamí el posaven entre làmines de fusta i aquests volums s’anomenaven còdex a
que això significa bloc de fusta.
Hi
ha 4 etapes de la literatura llatina:
· - Arcaica
(s. III – s.I aC).
· -Clàssica
o àuria (s.I aC): aquesta es divideix en ciceronià (anys de la república) i
augustià (amb l’imperi).
· - Post
clàssica (s.I – s.II dC).
· - Decadent
(s.II – s.V dC).
1. GÈNERES LITERARIS
Prosa:
història, oratòria, filosofia i epistolografia.
Vers:
èpica, teatre, lírica, sàtira i epigrames.
1.1.
ÈPICA:
Es
narraven fets heroics. Primer sorgrixen models grecs i després intenten
sublimar el mite de l’origen de Roma.
Els
autors més importants foren: Enni, Virgili, Ovidi i Lucà.
1.2.
TEATRE:
És
un gènere antic que sorgeix de l’adaptació dels grecs. Hi ha de dos tipus; la
tragèdia (Sèneca i Enni) i la comèdia (Plaute i Terenci). Les fabulae són un
altre tipus d’obra de teatre que Plaute va iniciar.
1.3.
LÍRICA:
Serveix
per a expressar i transmetre sentiments i pensaments. Aquesta sorgeix a finals
del segle II aC. Aquesta es pot dividir en diferents subgèneres com:
·
Ègloga:
cants entre pastors de caràcter amorós o certàmens de lluita. L’autor més
important és Virgili.
·
Elegia:
Neix sent un cant d’amor i acaba convertint-se en un cant per la mort d’algú.
Els autors més importants són Properci i Cartul.
·
Epigrama:
Eren inscripcions funeràries i desprès elogis, sàtires i burles. L’autor més
important és Marcial.
·
Sàtira:
és un gènere genuïnament romà i els autors més importants són Lucili, Varó i Juvenal.
1.4.
LA DIDÀCTICA:
Pretén
instruir o/i adoctrinar. Dins d’aquesta didàctica hi ha la faula, la prisa
científica, la jurídica, la mèdica i la tècnica. Com a autors més importants
trobem a Fedre, Esop i Lucreci.
1.5.
NARRATIVA:
·
La
novel·la: Neix a Roma per recollir els costums de l’època. Com a autors hi ha
Petroni (Satiricó) i Apulen (L’ase d’or).
·
Historia:
La historiografia primer s’escriu en grec i després passa a escriure’s en
llatí. Com a autors d’ historia trobem a Juli Cèsar, Sal·lusti i Titus Livi.
·
Oratòria:
Com a gran autor trobem a Ciceró.
1.6.
TIPUS DE TEXT:
Sembla
que el criteri per classificar les literatures que crea menys problemes és
segons l’objectiu que té l’autor que escriu. Hi ha 6 grups:
·
Text
narratiu.
·
Text
Expositiu.
·
Text
Expressiu.
·
Text
exhortatiu.
·
Text
dramàtic.
·
Text
argumentatiu.
TEMA
3: EL TEATRE
1.
EL TEATRE
El
teatre és un dels gèneres més antics de la literatura romana. Van adaptar el
teatre dels grecs. Abans de que adaptessin el teatre de Grècia, a Roma es feien
altres tipus de representacions teatrals. Hi ha de diferents tipus:
·
Atel·lanes:
Són obres improvisades amb personatges fixos i eren de tipus burlesc, satíric,
amb molts acudits i amb intervencions pujades de to. Alguns dels personatges
que sempre surten en aquestes representacions són:
-
Bucus:
Fanfarró, bocamoll.
-
Dossemus:
Geperut intrigant.
-
Pappus:
Vell ximplet.
-
Maccus:
Golafre.
·
Fescennis:
Altre tipus de representació que són diàlegs plens d’ironia.
·
Mim:
Són actors i actrius que representen situacions i accions còmiques amb
erotisme.
·
Pantomima:
És una obra basada en la dansa i la mímica. Només tenia un actor.
Per
altra banda, les obres copiades dels grecs eren:
·
Tragèdia:
Hi havia dos tipus:
-
Fabulae
coturnatae: amb vestit grec, noms grecs i situacions gregues.
-
Fabulae
praetextae: amb vestit romà, noms romans i situacions romanes.
·
Comèdia:
Hi havia de dos tipus:
-
Fabulae
pal·liatae: igual que la fabulae coturnatae.
-
Fabulae
togatae: igual que la fabulae praetextae.
Les
tragèdies estaven protagonitzades per déus i aquesta servia per a purificar-se
mitjançant l’adoctrinament dels fets mentre que la comèdia servia per a
divertir-se.
1.1.
TITUS MARCUS PLAUTUS (PLAUTE):
És
un autor arcaic (c.254 – 184 aC) que va néixer a Sàrcina situada a la Ombria.
Sembla
ser que va marxar del seu poble, va anar a Roma i primer va treballar en un
forn molent farina. Després li agradava molt el teatre i va escriure obres de
les quals en conservem 21 que són comèdies (fabulae pal·liatae).
En
les seves obres sempre destaquen personatges arquetipus que són:
·
Adulescens:
Jove disbauxat, ximplet que està enamorat d’una noia.
·
Sènex:
Vell pare del jove que és avar i una mica imbècil. A vegades el pare també està
enamorat de la mateixa noia que el seu fill.
·
Servus
calidus: És l’esclau astut i llest que ajuda al noi a enganyar al seu pare i a
aconseguir diners per a alliberar a la noia.
·
Noia
(Virgo): Era una esclava o cortesana que treballava en un prostíbul. Es
descobreix que finalment és la filla d’un home ric i es descobreix mitjançant
un objecte a totes les obres.
·
Alcavot
(Leno): És el xulo, amo del prostíbul o l’amo de l’esclava. Aquest és el
dolent.
·
Miles
Gloriosus: Soldat fanfarró.
·
Matrona:
Dona del sènex i mare de l’adulescens. La principal característica d’aquest
personatge és que mana molt.
El
que pretenia Plaute era provocar la rialla i a vegades les seves obres no eren
molt coherents.
Aquestes
fàbules són motoriae ja que són mogudes i després hi ha un altre tipus anomenat
statariae en les que no hi ha molta acció.
No
són obres morals tot i que Plaute sempre situa la seva acció a Grècia per a
criticar els grecs, ja que l’autor creu que aquests són més viciosos que els
romans.
La
comèdia llatina prové de la comèdia nova grega, l’autor de la qual és Menandre.
Els llatins agafaven l’argument i els personatges grecs i refeien les obres. A
més d’aquest procés es deia contaminatio ja que agafen diverses obres i les
junten.
En
el teatre grec també hi havia un cor que cantava, ballava i explicava les coses que passarien a l’obra. A
les comèdies podien arribar a constituir el cor 24 cantants. A més de la part
cantada, a les obres gregues hi havia diàleg. A les obres de Plaute, hi havia
parts dialogades i declamades (declamatio) i altres parts cantades o recitades
amb música (corcutes).
Gràcies
a les 21 obres de Plaute que es conserven, se sap com es parlava el llatí
arcaic (sermo vulgaris). Aquest tipus de llatí és un tipus de llengua que dona
molta rapidesa als diàlegs.
Tant
com al teatre grec com al romà hi havia el “Deus ex machina” que consistia en
una màquina semblant a una grua que tenia una cistella que baixava als
personatges que feien de divinitat fins l’escenari.
Woody Allen – Poderosa
Afrodita (1995 aprox.)
1.2.
PUBLIUS TERENCIUS AFER (PUBLI TERENCI
L’AFRICÀ):
Publius
Terencius Afer, va néixer a Cartago l’any 194 aC. El van fer esclau i va
arribar a Roma en mans de Publi Corneli Escipió, qui li va donar la llibertat,
és a dir, el va convertir en llibert. Aquest formava part d’un cercle literari
pro hel·lènic.
A
Roma hi havia els pro grecs i els antigrecs. Publi estava a favor dels grecs i
creia que eren civilitzats. Cató el censor, era un home que treballava fent el
cens. Aquest tenia una edat i era l’encarregat de fer una llista d’aquells que
es portaven bé i malament. Aquest era nacionalista i volia que tot es fes en
llatí i que res es copiés dels grecs.
Terenci
comença a escriure les seves obre i als pròlegs de les seves obres es desfoga
criticant al bàndol contrari.
Quan
va morir Plaute, ell es va quedar amb la capitania del teatre. Les seves obres
però, no tenien la mateixa força còmica que les de Plaute. Eren més crítiques
més relaxades i més filosòfiques i les anomenaven statariae.
El
personatge més important en aquestes obres, no era l’esclau sinó el joves. Les
obres de Terenci, tenien personatges amb característiques psicològiques, és a
dir, feien una reflexió psicològica del personatge. Totes les obres de Terenci
eren pal·liates i es conserven només sis. Uns exemples d’aquestes són:
·
La sogra: Obra que tractava sobre els costums de
l’època i la bona educació.
·
El botxí de si mateix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario